L’aigua, objectiu comú

La necessitat de renovar les indústries a Terrassa als anys 40 va fer que desenes d’industrials i comerciants compressin accions de Mina per contribuir a pagar el cost de les obres per portar aigua des del riu Llobregat. En l’actualitat, Mina té uns 500 petits accionistes. Parlem amb dos dels més veterans.

“Era un problema molt greu el de l’aigua a Terrassa”. Així s’expressa Joan Antoni Pujals (Terrassa, 1926), un dels molts industrials, comercials i particulars que als anys 40 del segle XX van decidir comprar accions de Mina Aigües de Terrassa per ajudar a sufragar les obres de canalització per portar aigua des del riu Llobregat. “Terrassa no podia continuar amb l’aigua que hi havia en aquell moment i que impedia ampliar la indústria”, explica, tot remarcant que quan van començar les converses entre l’Institut Industrial, entitat que agrupava els diferents empresaris, l’Ajuntament i Mina, ell era petit i moltes de les coses d’aquella època les recorda d’haver-les sentit explicar.

El creixement de la indústria tèxtil a Terrassa a començaments del segle XX i l’increment de la població, que gairebé es va triplicar en quaranta anys, va generar la necessitat d’augmentar el cabal d’aigua que arribava a Terrassa per proveir abastament industrials i particulars. L’aigua era un dels principals motors per al desenvolupament industrial i en aquella època era del tot insuficient per poder fer realitat l’expansió de la indústria. “El pare havia treballat en una indústria de tints i acabats i calia molta aigua”, recorda un altre petit accionista de Mina, Josep Maria Domènech (Terrassa, 1925). “Era tanta la necessitat d’aigua que fins i tot en transportaven en camions cuba cap a les fàbriques”, rememora.

El 1931 l’Ajuntament va crear una comissió mixta per estudiar la manera de resoldre la falta d’aigua que patia la ciutat. Després de valorar possibles solucions, es va decidir apostar per portar l’aigua des del Llobregat.

“El meu tiet era de la junta de l’Institut Industrial. Era solter i venia a dinar cada dia a casa. I a través d’ell coneixíem de primera mà els problemes que patien els industrials amb l’aigua. Per això la meva mare va decidir comprar accions a Mina per ajudar a pagar les obres i fer realitat l’arribada d’aigua des del Llobregat”, recorda Pujals. Anys més tard, Pujals va heretar la meitat de les accions adquirides per la seva mare. “Fins ara”, explica.

El cas de Domènech és similar, en el sentit que també va heretar les accions. En aquest cas del seu pare, que “tot i no ser de Terrassa” s’estimava la ciutat on s’havia instal·lat a viure i on treballava. “Era un patriota terrassenc “ i per això va decidir comprar accions per ajudar Mina a fer realitat les obres per dotar la ciutat dels recursos hídrics necessaris tant per als particulars com per a cobrir les necessitats diàries de les indústries.

I és que com expliquen aquests veterans accionistes de Mina, a Terrassa hi havia problemes d’abastiment d’aigua, que en aquella època es distribuïa a través de diversos repartidors o plumeros. A més, també hi havia algunes restriccions d’aigua. “Recordo el soroll que feia l’aigua quan arribava fins al dipòsit buit, quan es tornava a omplir”, descriu Domènech, que ara viu just al costat d’una de les torres de distribució d’aigua que abans omplien els carrers de Terrassa per garantir el proveïment als diferents punts de la ciutat.

L’any 1934 la Gaceta de Madrid (actual BOE) va publicar la concessió a l’Ajuntament de Terrassa de 4.000 m³/dia d’aigua del riu Llobregat. I és aquí quan comencen els treballs per fer realitat la canalització de l’aigua per abastir la ciutat. “Sense aigua la indústria no podia avançar”, insisteix Pujals. El procés es va allargar nou anys, amb la Guerra Civil pel mig.

“Va ser el motiu del creixement de la ciutat i que Terrassa sigui ara la ciutat que és”, assegura Domènech, recordant l’arribada de l’aigua a Can Boada el 3 de juliol 1943, en un acte institucional i amb la presència de ministres, governadors i altres autoritats: “Devia tenir uns 18 anys i el que més em va impressionar va ser veure brollar l’aigua d’aquell turó, recordo molt bé aquesta imatge”. Pujals també té molt present haver anat a aquell acte. Tenia 17 anys i és un dels esdeveniments de l’època que més recorda amb la presència del “bisbe i autoritats, que estaven situats en una gran tarima” i davant d’ells un tub des d’on va començar a sortir aigua.

El 1943 va marcar doncs un abans i un després en el desenvolupament econòmic i industrial de la ciutat. “No hi hauria hagut tanta indústria ni necessitat de mà d’obra i no s’hagués produït el creixement industrial que hi va haver”, afirma Domènech, que reconeix tenir una “estima” especial per Mina. Considera que ha contribuït al llarg dels seus més de 150 anys d’història al progrés de Terrassa. També ho creu així Pujals, que destaca l’estreta vinculació que l’empresa ha tingut des dels seus inicis amb Terrassa i la seva població.