Per a un debat serè i enriquidor, però des del coneixement

El debat sobre la futura gestió de l’aigua a la nostra ciutat està fent aparèixer dades i informacions sovint inexactes i oblidant-ne d’altres rellevants que també cal tenir en compte per valorar correctament la gestió duta a terme per Mina, Aigües de Terrassa. Em sembla legítim i convenient opinar sobre el model de gestió de l’aigua que es vol per a Terrassa, sempre que es faci des d’un coneixement suficient de la realitat de l’actual situació i la seva comparació amb les referències del sector més similars, però evitant fer aportacions sobre supòsits apriorístics.

La qualitat del servei d’aigües d’un municipi pot mesurar-se de diferents maneres, des de la regularitat i la pressió del servei al nombre d’avaries per quilòmetre de xarxa, l’atenció comercial i una llarguíssima relació de paràmetres tècnics i de gestió que els professionals del sector procurem tenir permanentment al dia per a poder millorar el resultats, comparant-nos sempre amb altres empreses del sector i del món empresarial en general. En el cas de Mina els puc assegurar que, tot i que sempre hi ha un marge de millora, estem en conjunt més que perfectament situats. La prova d’això és que hem obtingut el reconeixement per part d’entitats inspectores, auditores i supervisores en les certificacions ISO 9001, ISO 14000, EMAS i EFQM, entre d’altres, i en breu n’anunciarem de noves.

Garantir la qualitat sanitària de l’aigua que subministrem és un dels nostres objectius prioritaris, que es porta a terme des del laboratori d’anàlisis i la direcció de Qualitat i Medi Ambient i la direcció Tècnica. Per això hem anat implementant mètodes i procediments de control i anàlisis, equipaments i aparells de mesura i control als laboratoris de la Central d’Abrera i de Terrassa. Així mateix, hem anat incorporant processos de tractament i desinfecció per donar resposta i poder complir amb les cada vegada més exigents normatives europees.

Al llarg dels més de 170 anys, Mina, Aigües de Terrassa ha passat per tota mena de situacions, algunes de més bones que d’altres, amb resultats a vegades positius, a vegades amb balanços propers a la fallida, períodes amb gran endeutament i d’altres més equilibrats. En l’actualitat, en el passiu del Patrimoni Net comptem amb el capital social i amb les “reserves”, moltes de les quals provinents de resultats no distribuïts com a conseqüència d’una política prudent i adreçada a donar solidesa a la societat davant possibles contingències i com a recurs financer, és a dir, reserves per a poder ser reinvertides en favor del futur del servei d’aigües de Terrassa.

Pel que fa a les tarifes i preus de l’aigua, cal precisar que sempre han seguit la tramitació oficial segons la normativa i criteris d’aplicació, que en les últimes dècades han promulgat la Generalitat de Catalunya i la seva Comissió de Preus. Durant aquest temps, les revisions anuals s’acordaven a nivell municipal (on es decideix l’estructura tarifària, és a dir, els blocs, les quotes, les tarifes socials, etc.) i després l’organisme autonòmic validava o no la proposta. En moltes èpoques, les sol·licituds raonades i justificades de Mina pel que fa als preus han estat ateses només parcialment. Per tant, la rendibilitat ha estat ajustada i, en alguns casos, amb pèrdues.

La rendibilitat neta real de les tarifes aplicades a Terrassa ha estat, en el conjunt dels darrers deu anys (2005-2014), d’un 4,31% sobre el total dels ingressos regulats i associats a la prestació del servei, percentatge inferior a l’habitual en els contractes d’obres i serveis amb l’administració pública.

Cal dir també que actualment el preu del subministrament d’aigua a Terrassa és molt raonable comparativament amb els altres quinze municipis de la primera i segona corona de Barcelona, superiors als cinquanta mil habitants, entre els quals alguns amb serveis de gestió municipal pública.

Un altre aspecte important de Mina han estat les inversions que ha portat a terme, marcades específicament per la seva capacitat de generar recursos, que està directament relacionada amb el nivell tarifari, l’endeutament bancari o d’altres tipus (emissions d’obligacions) i l’aportació de recursos per part dels accionistes. El ferm compromís inversor de la nostra companyia es demostra amb la ràtio d’inversió i facturació d’aigua, situant-se en percentatges superiors al 20% anual, quan en el sector a Catalunya és del 15%, similar al d’Espanya, mentre que en el sector de proveïments públics (gas i electricitat) és del 10%. En els darrers 10 anys i malgrat la crisi econòmica s’han invertit més de 28 milions d’euros i s’han executat més de 93 quilòmetres de xarxa, entre moltes altres actuacions supervisades pel nostre ajuntament.

Comentem aquí dades, donem informació i fem una mica de memòria amb el ferm objectiu de contribuir al debat sobre el futur de la gestió de l’aigua. Amb aquesta voluntat, Mina, Aigües de Terrassa presenta els seus arguments i els d’altres especialistes en qüestions econòmiques i jurídiques, per aconseguir aportar una informació pública fidedigne i que considerem pot ser útil per a la presa de decisions. Un debat que hauria de ser serè i enriquidor, però sempre des del coneixement.

Marià Galí
President de Mina, Aigües de Terrassa