La proposta de Mina per la gestió de l’aigua

Sobre el futur model de la gestió de l’aigua, Mina Aigües de Terrassa, atenent als drets exclusius de la seva titularitat, aposta per arribar a un mutu acord amb l’Ajuntament per a una nova concessió de la gestió de l’aigua a Mina (adaptada als nous temps i amb els corresponents instruments de regulació i control), o per la constitució d’una societat d’economia mixta entre l’Ajuntament de Terrassa i Mina. Ambdues alternatives són legalment viables.

Mina defensa que aquestes dues opcions, que s’han de basar en un acord amb l’Ajuntament, són molt més positives per al futur de la gestió de l’aigua a la ciutat, que no pas l’opció de la municipalització, amb la prèvia expropiació dels béns, serveis i aprofitaments de Mina per part del consistori egarenc.

Els avantatges de les opcions de Mina
Les dues alternatives proposades per Mina evitaran a l’Ajuntament fer front a una important despesa indemnitzatòria, així com un impacte negatiu en la tarifa del servei als ciutadans i ciutadanes. La continuïtat de Mina permetrà fer inversions per millorar aspectes clau (com el gust de l’aigua i la duresa), mantenir el nivell d’inversions actual i seguir apostant per la innovació i la implantació de noves aplicacions tecnològiques orientades a millorar el servei al client, a més de continuar amb mesures per garantir el dret a l’aigua per a tothom i donar continuïtat a la resta d’activitats de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de Mina i Fundació Mina; així com garantir els llocs de treball i les condicions laborals, socials i salarials dels seus empleats. Per últim, aquesta proposta resoldrà definitivament la dualitat de la titularitat de les instal·lacions i drets sobre el servei, ja que al final de l’actual contracte, aquests podrien acabar sent de titularitat pública.

grafic1

 Els impactes de la municipalització
A més de les dues opcions que defensa Mina, en el debat sobre el futur model de la gestió de l’aigua també hi ha l’opció de la municipalització amb expropiació dels béns i de l’activitat de Mina per part de l’Ajuntament. El contracte de 1941 no va comportar la municipalització. A més, en el text contractual es remarca que en el moment d’extinció del contracte, “la reversió gratuïta a l’Ajuntament es limitarà als béns afectes a l’obra i servei adjudicats el 1941”. Per tant, no inclou el servei (amb les corresponents infraestructures) que Mina ja duia a terme al centre de Terrassa fins el 1941, ni tampoc els aprofitaments (cabals de la mina de 1842 i les seves successives ampliacions, la mina i els pous de Can Guitard, i la mina i els pous de Can Parellada) i els serveis d’aigües que posteriorment va anar adquirint la companyia. En cas de municipalització, l’Ajuntament de Terrassa per adquirir aquests aprofitaments, serveis, i instal·lacions hauria d’iniciar un procés d’incoació i expropiació amb indemnització, el que suposarà una despesa molt important per a l’Ajuntament.

Per saber com ha crescut la xarxa i els serveis que Mina ha desenvolupat al llarg dels últims 75 anys, hem elaborat dos mapes esquemàtics. En el primer es pot veure el servei que Mina ja desenvolupava abans del contracte de 1941, al centre de Terrassa, que no és revertible. Gràficament quedaria d’aquesta manera:

mapa1

Mina, Aigües de Terrassa dóna servei en l’actualitat, amb dades del juliol del 2015, a 21.606 clients en aquesta zona del centre de la ciutat i altres indrets on operaven les companyies que van ser adquirides per la companyia (Aigües Fontcuberta, Aigües de Can Parellada, Aigües Reig i Aigües Calonge).

Des del 1941 fins a l’actualitat, Mina ha anat incrementat la xarxa i els serveis. Alguns dels aprofitaments (cabals concedits) i serveis d’aigües són propietat de Mina i no són revertibles al finalitzar el 2016. En el següent mapa, els serveis revertibles estan representats el color verd, i en vermell apareixen els que no són revertibles a l’Ajuntament de Terrassa:

Mapa grafic2 Mina

 

L’impacte que suposaria la municipalització de la gestió de l’aigua a Terrassa tindria importants conseqüències econòmiques, jurídiques i administratives, com ara:

grafic2

Conclusions:

grafic3

Antecedents
Mina Pública d’Aigües de Terrassa, constituïda el 17 de març de 1842, va néixer per iniciativa dels propis terrassencs arran les necessitats d’aigua de la industrialització i el creixement demogràfic. La seva constitució, de comú acord amb l’Ajuntament del municipi, va comptar amb la participació de comerciants i ciutadans, que van fer aportacions econòmiques davant la falta de recursos de l’Ajuntament de l’època.

Mina va rebre el 1842 la cessió a perpetuïtat per part de l’Ajuntament de Terrassa dels drets concessionals per a la construcció i explotació d’una mina per a l’abastament d’aigua al municipi, drets que fineixen l’any 2060 en aplicació de la Llei d’Aigües de 1985. És en base a aquesta cessió que es va començar a prestar el servei d’abastament a títol privat.

L’any 1934, el Ministeri d’Obres Públiques (MOP) va atorgar una nova concessió d’aigües a l’Ajuntament de Terrassa per subministrar a la ciutat els cabals procedents de les aigües subàlvies de riu Llobregat en la seva confluència amb la riera de Magarola, en el terme municipal d’Abrera; projecte que va quedar paralitzat per la Guerra Civil. Set anys més tard, el desembre de 1941, el consistori egarenc va atorgar un contracte d’execució d’obres i explotació del servei per a la construcció de les instal·lacions necessàries per fer efectiva la concessió d’aigües del riu Llobregat, per un període de vigència de 75 anys, que acaba el pròxim 31 de desembre de 2016.

Al llarg dels últims 75 anys s’han produït diversos episodis en què Mina i l’Ajuntament en bona sintonia han treballat plegats per solucionar problemes d’abastament d’aigua a la ciutat sempre pensant en el bé del municipi i la nostra comarca.