“La continuïtat de Mina garanteix que el preu de l’aigua no pugi”

Sobre el futur model de la gestió de l’aigua, el director general de Mina, Aigües de Terrassa, Josep Lluís Armen­ter, aposta per arribar a un mutu acord amb l’Ajuntament per a una nova concessió de la gestió de l’aigua a Mina, o per la constitució d’una societat d’economia mixta entre l’Ajuntament de Terrassa i Mina. Armenter defensa que aquestes dues opcions, que s’han de basar en un acord amb l’Ajuntament, són molt més po­sitives per al futur de la gestió de l’aigua a la ciutat, que no pas l’opció de la municipalització, amb la prèvia ex­propiació dels béns, serveis i aprofitaments de Mina per part del consistori egarenc.

josep-lluis-armenter-webQuina creu que és la millor op­ció per a la gestió de l’aigua a Terrassa en el futur?

Des de Mina, Aigües de Terrassa apostem per arribar a un mutu acord amb l’Ajuntament per a una nova concessió de la gestió de l’aigua a Mina, adaptant-la als nous temps i amb els corresponents instruments de regulació i control; o bé per la constitució d’una societat d’econo­mia mixta entre el consistori i la companyia. Ambdues alternatives són legalment viables i creiem que molt més positives per al futur de la gestió de l’aigua a la ciutat que no pas l’opció de la municipalització.

Per què ho prefereixen a la municipalització? Què implica­ria aquesta?

La municipalització implicaria la conseqüent expropiació dels béns, serveis i aprofitaments de Mina per part del consistori egarenc. Des de Mina, en cap moment hem posat en dubte que l’abastament d’aigua no sigui un servei públic munici­pal en tot el terme de Terrassa. De fet, l’Ajuntament és l’administració competent sobre el servei i la seva ordenació, i prova d’això és la seva potestat sobre l’autorització de la modificació de la tarifa del servei proposat per Mina, per exemple. Ara bé, perquè aquestes compe­tències es transformin en plena titularitat sobre el servei de mane­ra que, en el conjunt de la ciutat el municipi pugui decidir, com a ti­tular, com es gestiona l’activitat, és necessari seguir en primer lloc un procediment de municipalització, i en segon, expropiar als titulars pri­vats pre-existents, aspectes que mai s’han dut a terme.

En base a què ho diu?

Estem davant d’un tema jurídic complex i hem volgut recolzar-nos i assessorar-nos amb l’opinió de re­coneguts experts en dret adminis­tratiu. Dit això, cal tenir en compte que abans del contracte de 1941, Mina, que havia nascut gràcies a la iniciativa i a les aportacions de co­merciants i ciutadans terrassencs, ja era titular d’un servei que tenia l’origen en la cessió a perpetuïtat per part de l’Ajuntament per a l’exe­cució d’una primera mina el 1842, a la que se’n van afegir d’altres. Els drets sobre aquests aprofitaments i sobre les seves instal·lacions finei­xen el 2060. L’any 1941, el consis­tori egarenc va atorgar un contracte d’execució d’obres i explotació del servei per a la construcció de les instal·lacions necessàries per fer efectiva la concessió d’aigües del riu Llobregat, per un període de vigència de setanta cinc anys, que acaba el pròxim 31 de desembre de 2016. L’objecte d’aquest contracte no comprenia la concessió d’aigües públiques per a l’abastament a la població atorgada a l’Ajuntament i que aquest va cedir a Mina cent anys abans, ni el servei d’abasta­ment prestat amb aquest aprofita­ment al centre de Terrassa, ni tam­poc els serveis prestats en altres zones del municipi per altres com­panyies o per empreses constituïdes després, algunes de les quals Mina va adquirir. Si no es va expropiar ni el servei d’aigua que venia prestant Mina Pública abans de 1941, ni cap altra d’aquestes empreses subminis­tradores, és clar que el servei no es va municipalitzar.

Per tant, l’Ajuntament no és titular d’aquests serveis?

Per esdevenir titular d’aquests ser­veis l’Ajuntament ha d’iniciar, ins­truir i resoldre un procediment de municipalització amb monopoli, en el sí del qual podrà expropiar els drets d’aprofitament d’aigua i les instal·lacions que hi són afec­tes. L’import del mutu acord previ o del preu just de l’expropiació ha de comprendre també el valor del fons de comerç d’aquests serveis, amb més d’un 20% dels contractes del servei de subministrament do­miciliari d’aigua que presta Mina, Aigües de Terrassa. A més, a Ter­rassa hi ha instal·lacions de titulari­tat, directa o indirectade Mina, que en cap cas poden revertir a l’Ajun­tament de Terrassa, ni per expro­piació, ja que donen servei a altres termes municipals de l’entorn. Per tant, la municipalització i expropi­ació és imprescindible si l’Ajunta­ment vol la gestió directa del servei o bé mantenir la gestió indirecta i convocar la corresponent licitació en aplicació de la legislació de con­tractació pública.

Així, el consistori hauria d’in­demnitzar la companyia. A quan ascendiria la indemnit­zació?

A través d’estudis pericials in­dependents, hem calculat que la indemnització seria d’un import superior als 60 milions d’euros. És més que probable que això acabaria suposant una afectació a la tarifa de l’aigua que paguen els ciutadans i ciutadanes. Si comparem el preu de l’aigua que es paga a Terrassa respecte les 23 ciutats de Catalu­nya de més de 50.000 habitants, veurem que per a un consum de 21 metres cúbics al trimestre, que és el consum mig en l’àmbit domès­tic a la nostra ciutat, Terrassa és la cinquena ciutat on l’aigua és més econòmica, amb altres divuit per sobre en les que el preu de l’aigua és superior. És a dir, el preu mig de l’aigua que paguen els clients d’aquestes 23 ciutats és de 33,13€ al trimestre, mentre que a Terrassa és de 24,91€.

Tornar a donar la concessió a Mina o crear una Societat d’economia mixta, en canvi, no suposaria cap cost per al consistori ni per als ciutadans?

Amb els models de gestió que pro­posa Mina, ens comprometem a que l’impacte sobre les arques municipals no tingui cap repercussió i que l’afec­tació sobre el preu de l’aigua només sigui com a conseqüència de les fu­tures actualitzacions en funció dels costos operatius del propi servei.

Quins altres avantatges veu en aquestes dues opcions?

La continuïtat de Mina permetrà dur a terme millores molt rellevants en aspectes clau, com el gust de l’aigua i la duresa, mantenir el nivell d’inver­sions actual i seguir apostant per la innovació i la implantació de noves aplicacions tecnològiques orientades a seguir millorant cada vegada més el servei al client, així com garantir els llocs de treball. Per últim, aquesta proposta resoldrà definitivament la dualitat de la titularitat de les instal·lacions i drets sobre el servei, ja que al final del futur contracte, aquests po­dran acabar sent de titularitat pública.

Quina és la situació de la Fun­dació Mina? Com li afectarà la decisió final?

La concessió del servei a Mina o la creació d’una societat d’econo­mia mixta faria possible continuar amb les mesures de responsabilitat social i la resta d’activitats dutes a terme per Mina i per la Fundació Mina des del 1999.