Mina, 175 anys al servei de Terrassa

Mina, Aigües de Terrassa manté la seva  aposta per una nova concessió de la gestió de l’aigua a Mina, o per la constitució d’una societat d’economia mixta amb l’Ajuntament de Terrassa. La municipalització comportaria una expropiació de béns, serveis i aprofitaments de Mina per part del consistori que suposarien un cost aproximat de 60 milions d’euros i que de ben segur farien encarir el preu de l’aigua als ciutadans. Aquest augment en la tarifa de l’aigua no es donaria en el cas de les dues opcions proposades per Mina.

Mina és titular dels drets del servei, amb motiu dels títols concessionals cedits per l’Ajuntament amb anterioritat a l’any 1941, i d’altres adquirits per Mina amb posterioritat a aquesta data. Per això si s’acabés municipalitzant la gestió de l’aigua, s’ha de contemplar el cost d’expropiar aquests drets d’aprofitament d’aigua i les instal·lacions pròpies.

Són 175 anys desenvolupant aquest servei públic d’abastament d’aigua a Terrassa i altres poblacions, amb el que tot això comporta de coneixement adquirit, inversions (aquest any de 3.571.507 euros, en una proporció molt important destinats a la substitució de 10.400 metres de canonades), i compromís amb la ciutat de Terrassa i el seu teixit social, cultural i esportiu, sobretot a través de la funció social que desenvolupa Fundació Mina.

Cal recordar que a Terrassa l’increment de la tarifa de l’aigua en els darrers anys ha estat molt inferior a l’augment que s’ha anat aplicant a altres ciutats importants de Catalunya. Mina ha fet una comparativa de preus entre el de les 23 ciutats de més de cinquanta mil habitants de Catalunya, i actualment Terrassa (que té un consum mig domèstic d’aigua amb un cost de 24,91 euros per trimestre) és la quarta ciutat de les d’aquest estudi on l’aigua és més econòmica, fins i tot molt més que en poblacions on la gestió de l’aigua està  municipalitzada.

El cost de la gestió
Aquests últims mesos en el debat obert sobre l’aigua a Terrassa s’han aportat dades i s’han expressat opinions, en alguns casos errònies o sense fonament, que han generat confusió i poden crear una  valoració esbiaixada de la realitat, com per exemple, fent una suposada estimació sobre el percentatge del cost de la gestió de l’aigua que es podria evitar amb la municipalització del servei.

En aquesta estimació es parla del rendiment tècnic hidràulic de la xarxa, que en  l’actualitat és del 80%, amb una aigua no comptabilitzada del 20%, uns percentatges satisfactoris si els comparem amb el rendiment mig dels municipis catalans enquestats el 2013 per l’Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya (ASAC), que va ser del 76%.  Aquest resultat a Terrassa és fruit d’un importantíssim treball de camp i dedicació i anàlisi realitzat per l’oficina tècnica de Mina, Aigües de Terrassa amb les eines i la tecnologia més adequades.

Aquesta aigua no registrada (20%) respon a diverses causes: per una banda es produeixen fuites reals que no afloren a la superfície i que costen de detectar. Però també cal considerar en aquest apartat i de manera important, el subcomptatge dels comptadors, el consum degut a connexions il·legals, a les avaries provocades o fortuïtes, als consums no registrats per un procés d’operació o manteniment de la pròpia xarxa de distribució, i als consums per manca d’un element de control en el punt de consum (per exemple boques d’incendi). Per tant, les xifres i els costos es mantindrien igual en una hipotètica gestió pública de l’aigua.

És cert que Mina incorre en uns costos d’assessorament extern, però aquests es fan per mantenir el bon funcionament de la gestió ordinària, i són necessaris per al desenvolupament del servei en el dia a dia. S’ha de tenir present que, en la dinàmica de les empreses i fins i tot de les institucions públiques, és habitual recórrer a aquest tipus d’assessorament per recolzar i complementar la tasca dels professionals propis.

En el debat sobre el model de gestió de l’aigua també s’ha fet referència a la xifra de beneficis de Mina, amb una estimació d’1,83 milions d’euros calculada a partir del resultat de dotze mesos entre l’octubre de 2012 i el setembre de 2013. La retribució bruta real del període en qüestió, però, pel que fa a Terrassa, va ser de 616.401 euros, que correspon al 4,05% brut sobre el total de la facturació (i no del 10% com s’ha dit).

Mina té una despesa dedicada a publicitat. Cal dir que és important mantenir el contacte amb els nostres clients i donar-los a conèixer informació d’interès, com per exemple què cal fer per accedir als ajuts socials. Més enllà d’això, la publicitat també respon a una voluntat de Mina de ser una empresa transparent. Es tracta d’una despesa que, en menor o major mesura, es mantindrà en un futur.

Ajuts socials
Precisament sobre ajuts socials, l’any 2014 la quantitat aportada pel fons social va ser de 4.206 euros, però la tarifa social va representar un dèficit d’ingressos de 27.992 euros. Els clients que es poden beneficiar els defineix l’Ajuntament de Terrassa i el ritme d’altes en aquell període va ser molt inferior al que s’havia previst. En tot l’any 2015 els imports bonificats van ser de 12.501 euros (Fons Social) i 50.807 euros (Tarifa Social), i a març de 2016 l’import era de 4.318 euros i 17.270 euros, respectivament, amb una projecció anual total per sobre dels 86.000 euros. A aquesta quantitat cal afegir-hi els 55.000 euros de factures emeses durant el 2015 i no cobrades amb motiu de l’aplicació de la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.

Mina satisfà l’impost sobre societats, calculat sobre el benefici brut real. Amb tot, cal preguntar-se, si no s’apliqués l’impost sobre societats, si l’administració recaptant no buscarà altres vies fiscals alternatives per als contribuents.

Seguint amb els impostos que Mina inclou a la factura de l’aigua, dels 500.000 euros que Mina satisfà, uns 300.000 euros, els paga directament a l’Ajuntament.

Altres dades inexactes en les estimacions fetes tenen relació amb els 200.000 euros que s’atribueixen a manteniment i ingressos per lloguer de comptadors. Aquesta quantitat recaptada es destina totalment a la substitució dels comptadors adquirits en propietat envellits. L’objectiu és millorar el rendiment tècnic hidràulic de la xarxa i no treure’n benefici.

Pel que fa al cost de personal de Mina, Aigües de Terrassa és de 5,4 milions d’euros, una xifra coherent amb el nombre total de treballadors. Cal recordar que aquests treballadors de Mina han obtingut, amb el suport del ple municipal, el compromís per mantenir els seus llocs de treball i les seves condicions laborals.

Des de Mina volem defensar la bona feina feta, el nostre compromís amb la ciutat, i la gent de Terrassa. Un compromís que es pot veure en un preu ajustat de l’aigua, en una gestió ben valorada i una dedicació acumulada durant 175 anys garantint el subministrament d’aigua de qualitat a la població de Terrassa.