Mina no aplica cap augment sobre la tarifa de l’aigua des del 2014

  • Terrassa està a la franja baixa de les tarifes catalanes d’aigua, en relació al consum mig actual de 21m3/trimestre
  • Els imports sobre els resultats del gestor, cal tenir en compte que són els de tota la companyia, és a dir, del grup de societats, que inclou el d’altres companyies filials o participades

En el context del debat sobre la futura gestió de l’aigua a Terrassa, s’han publicat diferents informacions, algunes de forma reiterada, sobre els increments de preus del proveïment de la companyia gestora del servei, dades que s’ofereixen sense cap tipus de relació amb altres factors i elements determinants en la seva concreció, a banda de presentar-les sense el mínim rigor tècnic.

Per exemple, quan s’esmenta l’increment del preu de les tarifes de l’aigua i es compara amb l’IPC estatal, i no el de Catalunya que va ser superior, no es concreten altres factors que incideixen en els increments del cost del servei com poden ser

  • les despeses energètiques,
  • les laborals,
  • les fiscals,
  • o les de compra d’aigua en alta a ATLL,

totes elles amb increments superiors a l’IPC del període de referència 2003-2015, especialment en alguna d’elles com la compra d’aigua que va tenir augments anuals superiors, arribant inclús en un sol any al 70% d’increment.

Tampoc es té en consideració, ni es compara, amb l’augment mig del preu de l’aigua a Catalunya durant l’esmentat període, que segons els estudis publicats per ASAC (Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya) va superar el 110%, o en comparació amb les ciutats de la nostra mida i àmbit geogràfic proper.

A més, cal no oblidar la notable detracció de la demanda de cabals que es va produir en bona part d’aquell període i que ha afectat a la distribució dels costos fixes del servei en un menor nombre d’unitats de consum, o la disminució d’ingressos per noves altes o noves connexions a partir del 2007 que en part també s’han hagut d’absorbir amb la tarifa de proveïment. I això només és una part de la justificació dels increments que necessàriament ha de suportar i per tant assumir la tarifa del servei.

Sobre els imports i percentatges de la retribució del gestor

Per altra bada, es presenten i qüestionen els imports i percentatges de retribució del gestor. Doncs bé, hem de dir que els imports que s’indiquen i critiquen, no són els reals resultants de la gestió del servei d’aigua a Terrassa sinó que són, en alguns casos, els del resultat total de la companyia, que inclou altres activitats de gestió públiques i privades, o és el resultat global del grup de societats, que inclou el d’altres companyies filials o participades.

Pel que fa a la referència als percentatges, s’ha de dir que són els habituals en el sector i des de fa dècades acceptats per la Comissió de Preus de Catalunya i resultants de molts plecs de condicions dels contractes de gestió en règim de concessió, en el que s’inclou una part retributiva corresponent als capitals invertits a més del percentatge sobre despeses de gestió, que només s’inclou en els contractes d’arrendament de serveis, en els que per la seva pròpia naturalesa no es preveuen inversions a càrrec del contractista.

Però a més, són percentatges habituals en la contractació pública, doncs si els calculem sobre el volum de vendes que genera el contracte ens situem en valors molt més reduïts (per sota del 6 per cent que és el tipus generalment acceptat per l’administració pública), ja que hi ha components del cost, com són amortitzacions, provisions i despesa financera, on no se’ls aplica.

Tanmateix, i estem parlant de la gestió del servei, i no del valor natural o ecològic de l’aigua, qualsevol activitat de caire econòmic empresarial ha de ser suficientment compensada i retribuïda per a garantir la seva continuïtat, tal com succeeix en altres activitats contractades per l’administració, o en l’àmbit estrictament privat i en sectors d’abast tant social com l’alimentació, el vestir, els productes de la llar, etc.

Però és que en tot cas, els imports i percentatges serien els teòrics, perquè la realitat de cada any fa variar, generalment més a la baixa que a l’alça. I en el cas de Terrassa, amb la negativa de l’administració local de la ciutat a augmentar els preus de les tarifes durant els últims tres anys, a la pràctica han minvat notablement.