Mina i el desenvolupament de Terrassa

Mina Pública d’Aigües de Terrassa, SA va ser fundada per un col·lectiu de terrassencs el 1842, al saló de plens de l’Ajuntament, amb l’objectiu de dotar d’aigua a la població i a la indústria, en plena implantació de la revolució industrial a la nostra ciutat (aleshores vila).

L’orientació cap el desenvolupament econòmic i social es feia palès en el seu reglament fundacional, que posava de relleu que el destí dels cabals que es captessin era la indústria i la població. Aquesta contribució al desenvolupament va donar lloc a un període de creixement important de l’activitat econòmica i de creixement demogràfic al municipi.

Dècades més tard, la companyia va voler contribuir des d’una altra vessant a la millora de la productivitat i eficiència de la indústria local, mitjançant la construcció de set “fàbriques” amb els corresponents salts hidràulics que generaven energia posada a disposició de les empreses que s’hi allotjaven. Malauradament els períodes de sequera que es van produir a finals del segle XIX no van permetre mantenir aquesta activitat.

Mentrestant, Mina es preocupava per aconseguir noves fonts d’abastament que li permetessin atendre les necessitats de tot ordre que generava una ciutat que ja era industrial.  En aquest sentit, va anar adquirint drets de captació de cabals i mines particulars que existien dins el terme de Terrassa i el veí de Sant Pere, i va endegar l’ambiciós projecte del pantà de la Xuriguera que, tot i el lamentable i luctuós final que va tenir, va permetre un creixement important de la capacitat productiva de la indústria tèxtil com a resposta a la forta demanda de teixits per part dels països europeus que s’enfrontaven durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

Però la ciutat continuava creixent. Terrassa acollia fluxos immigratoris importants que generaven noves necessitats que no es podien garantir amb els mitjans i recursos hídrics disponibles. Es van estudiar i provar diferents alternatives, fins que, de comú acord amb l’Ajuntament, es va optar pel projecte de portar aigua del riu Llobregat. La fita no es va materialitzar fins l’any 1941, amb l’acord entre Ajuntament, Institut Industrial i Mina Pública, que es va plasmar en l’encara vigent contracte de gestió que fineix el proper mes de desembre. Portar aigua des d’Abrera va permetre atendre la creixent demanda del sector tèxtil, generada per la Segona Guerra Mundial, amb la corresponent ulterior evolució i l’arribada de noves corrents migratòries cap a la ciutat durant les següents dècades.

El creixement de la indústria i de la població local va requerir nous recursos hídrics que l’Ajuntament va sol·licitar formalment al govern de l’Estat i que Mina Pública va finançar i construir entomant una responsabilitat no prevista específicament el 1941, però que exercia amb total predisposició i sense contrapartides específiques. Per fer-hi front, Mina es va haver d’endeutar de forma notòria, amb l’emissió de deute corporatiu, subscripció de préstecs i crèdits i ampliacions de capital a càrrec de l’accionariat.

Arribats a la dècada del 1970, una sèrie de circumstàncies vinculades a esdeveniments econòmics a escala mundial van afectar decisivament a la demanda, molt concentrada fins aquells anys en la indústria tèxtil (75% del total del municipi). Juntament amb altres circumstàncies més de caire polític van fer que determinats projectes de solució regional de l’abastament d’aigua quedessin alentits –si no paralitzats- fins a la plena consolidació del nou règim democràtic. Malgrat les seves repercussions per a Mina i les dificultats per les que va travessar la companyia, aquesta no va parar de promoure nous projectes i iniciatives com ara la constitució de la societat Consorci d’Abastament d’Aigua del Riu Llobregat, que va construir les primeres instal·lacions de captació, tractament i adducció del riu Llobregat per a l’abastament regional, és a dir, de l’actual infraestructura pública del sistema Ter-Llobregat.

També va impulsar, conjuntament amb l’Ajuntament, la construcció de la planta pròpia de Terrassa de tractament d’aigües superficials a Abrera, finançada totalment per Mina (però que va propiciar que, anys més tard, l’Ajuntament entrés a formar part de l’accionariat de la  societat), així com la construcció de nous pous de captació en nous indrets, i l’adquisició d’altres en contrapartida dels quals va aconseguir recursos hídrics i financers per a poder realitzar les altres actuacions. Tot això, tampoc es preveia el 1942. Amb tot, es va fer, i ha contribuït a garantir el proveïment a la ciutat fins a dia d’avui.

Després, l’activitat econòmica i empresarial es va anar recuperant gràcies a altres sectors no tan intensius en el consum d’aigua però que, en determinats casos, continuen demanant uns volums importants. Tanmateix, la ciutat anava creixent demogràficament i es programaven nous planejaments urbanístics, que van donar lloc a un desenvolupament del sector immobiliari notabilíssim.

La companyia responsable de la gestió del servei va saber donar resposta amb noves actuacions i ingents inversions a iniciativa pròpia, una part de les quals eren de caràcter especial i estratègic, com ara nous dipòsits i centres de bombeig no previstos tampoc en el contracte inicial. Així va ser possible que la ciutat passés de tenir una població de 150 mil als més de 210 mil habitants d’ara, i que les empreses de nova creació, així com els equipaments públics i privats de tot ordre, hagin pogut implantar-se sense major dificultat.

Creiem que només amb aquesta descripció d’algunes contribucions de Mina al desenvolupament de la ciutat, al marge d’altres col·laboracions i implicacions amb institucions de promoció econòmica i “projectes de ciutat”, demostren la grandíssima predisposició de Mina Pública d’Aigües de Terrassa envers la ciutat, més enllà de les seves obligacions contractuals.

És per això que ens manifestem partidaris de la continuïtat en la gestió futura del servei d’abastament, especialment tenint en consideració l’acreditada experiència i coneixements tècnics i certificacions de la qualitat de la gestió, i atenent a la nostra proposta de col·laboració público-privada amb l’Ajuntament de la ciutat.

Terrassa, novembre de 2016