Els advocats Tornos i Perdigó debaten sobre els avantatges i inconvenients de la gestió directa i indirecta de l’aigua

  • Joaquín Tornos, catedràtic de Dret Administratiu, i Joan Perdigó, professor associat de Dret Administratiu de la UB, van analitzar dimecres la situació de la gestió de l’aigua a Terrassa en la conferència Municipalització o re-municipalització?
  • “Cal fugir de plantejaments apriorístics i estudiar bé els avantatges i desavantatges de cada model”, va insistir Tornos

 

La sala d’actes de la Cambra de Comerç de Terrassa va acollir ahir dimecres, 14 de desembre, la 13a conferència del cicle “Aigua, societat i sostenibilitat” que impulsa la Fundació Mina. En aquesta ocasió, la Fundació Mina va convidar els advocats Joaquim Tornos i Joan Perdigó a parlar sobre Municipalització o re-municipalització? El cas de l’aigua a Terrassa.

A la conferència, a la qual hi van assistir més de 100 persones, Joaquín Tornos va explicar que “a Espanya no està en discussió que l’aigua és un bé públic i que són les entitats locals les responsables d’aquest servei”. El debat, segons Tornos, ha de girar a l’entorn de “com prestar aquest servei perquè sigui eficaç i eficient”.

I en aquest sentit, “parlar de municipalització és un equívoc, perquè realment del que es parla és de la gestió directa de l’aigua. Així mateix, quan es parla de privatització, en realitat del que s’està parlant és de gestió privada, i no pas de que l’aigua passi a ser de propietat privada”, va aclarir.

Tenint ben clar que “estem davant d’un servei públic i l’administració ha de garantir el control sobre la prestació del servei”, si el que es vol és canviar el model de gestió, “s’han de tenir en compte les particularitats de cada cas i qüestions com el coneixement, la situació financera, les necessitats d’inversió, la situació existent fins el moment, la durada dels contractes, el grau de satisfacció del servei o condicionaments de caràcter jurídic, entre altres qüestions”.

Tornos va insistir en la necessitat “de fugir de plantejaments apriorístics i estudiar bé els avantatges i desavantatges de cada model”. I va recordar que “la funció essencial i irrenunciable de l’entitat local és garantir el control eficient sobre la prestació del servei.   Igualment, l’entitat privada que presta el servei no pot actuar només segons els seus interessos, ja que està sotmesa a unes condicions. La primera és que el preu el fixa l’entitat local. La prestació s’ha de fer d’acord amb les regles del servei públic que exigeixen que sigui assequible i continu”.

De la seva banda, Joan Perdigó va explicar el cas particular de Terrassa aprofundint en els antecedents històrics. Segons l’expert, la gestió del servei de l’aigua a Terrassa es fa en base a dues concessions. Una és la del 1941, que va acabar divendres passat, i que inclou la captació del riu Llobregat i les obres per donar servei a les noves zones de la ciutat que no tenien subministrament. I l’altra és la que ve del 1842, quan es van atorgar a perpetuïtat els drets per a la gestió de l’aigua al centre de Terrassa, i que segons la Llei d’Aigües del 1985, té validesa fins el 2060. En aquesta segona s’hi ha de sumar també les petites empreses que donaven servei a alguns barris i que Mina va anar comprant.

“El contracte de 1941 no va municipalitzar el servei i prova d’això –segons Perdigó- és que Mina va comprar en els anys 80 vàries empreses que donaven el servei en algunes zones de la ciutat”.

Per adquirir aquests serveis, aprofitaments i instal·lacions no revertibles, “l’Ajuntament ha d’iniciar i aprovar un procediment de municipalització amb expropiació, que ha d’incloure el valor del fons de comerç d’aquests serveis privats”.  Per a Perdigó, no “s’entén que l’Ajuntament no es doni per assabentat que hi ha dos títols”.

Una altra qüestió polèmica és la referent als aprofitaments i serveis intermunicipals no municipalitzables. Perdigó va destacar que “la ETAP d’Abrera és revertible i municipalitzable però dóna servei a Terrassa, Matadepera, Ullastrell i Viladecavalls i cal tenir en compte que l’ATLL podria reclamar-la”.

Perdigó també va incidir amb la compexitat que entranya el fet de l’aprofitament plurimunicipal dels pous de Mina de Can Guitard i Can Parellada que donen servei a Terrassa i municipis de l’entorn.

Finalment, Perdigó va detallar el problema que sorgeix amb els serveis inter-municipals que no són municipalitzables:

  • Zones de Terrassa que limiten amb Matadepera abastides per Aigües de Matadepera
  • Canonada de Terrassa a Matadepera que gestiona Mina per concessió de l’Ajuntament de Matadepera
  • Urbanització els Pinetons abastida per Mina juntament amb Els Caus a Vacarisses
  • Les Fonts de Terrassa i Sant Quirze del Vallès, abastides per Suministro Agua Potable Les Fonts, SA, participada en un 80% pels veïns i en un 20% per Mina.
  • ETAP dels pous de Can Guitard de titularitat de l’ACA i gestionades per Mina, amb servei a Terrassa, Viladecavalls, Matadepera, Ullastrell, Rellinars i Vacarisses.

Davant d’aquesta complexitat, per Perdigó la solució passa per “la constitució d’una nova societat d’economia mixta per mutu acord entre l’Ajuntament de Terrassa i Mina”.

L’advocat també va voler aclarir que “aquesta societat mixta o bé una nova concessió pot fer-se sense licitació.” I ho va justificar en base a l’article 172 a) TRLCSP que admet el procediment negociat sense publicitat quan no és possible promoure la concurrència. “Una concurrència que no es pot promoure si abans no s’han expropiat els béns i drets no revertibles de Mina”, va explicitar.

Per això, Tornos i Perdigó, defensen que ”una societat mixta permetria unir el que ara reverteixi a l’Ajuntament i el que és de Mina, en una forma de gestió conjunta durant un període de temps concret després del qual tots els béns podrien quedar en mans municipals”.