El dret universal d’accés a l’aigua

El 14 de desembre, Leo Heller, Relator Especial de Nacions Unides per als Drets a l’Aigua Potable i el Sanejament, va protagonitzar una conferència organitzada per la ONG Ongawa, Ingeniería para el Desarrollo Humano, a la seu de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional pel Desenvolupament.

Heller, tal com ja va  fer la seva antecessora, Caterina de Albuquerque, va desmentir davant algunes de les persones que el van interpel·lar que la Declaració de NNUU del 2010 sobre el dret humà a l’aigua defensi la gestió pública del servei de subministrament front la gestió privada.

“El dret humà a l’aigua és sinònim de no mercantilització de l’aigua?” li va preguntar alguna persona de forma repetida i de moltes diverses maneres. En totes les seves respostes, el relator va també repetir que l’important és garantir el dret i que, quan el servei de subministrament d’aigua es realitza per empreses privades, s’ha d’assegurar la seva sostenibilitat econòmica perquè la satisfacció del dret humà sigui garantida.

Com empresa gestora, ens plantegem davant moltes afirmacions que es fan sovint de forma ràpida, qui és que pot garantir de millor forma aquest dret. Sabem de primera mà que només les organitzacions amb coneixement i capacitat efectiva per gestionar la infraestructura poden respondre a aquesta necessitat de forma satisfactòria i sostinguda en el temps. Estem molt d’acord amb Heller amb que la feina es troba, en primer lloc, en garantir que l’aigua arribi a tothom i, en segon lloc, en facilitar el subministrament a totes les persones, també aquelles a les que, degut a la seva situació, no poden fer front a la despesa. Des de Mina treballem per a que la infraestructura estigui al dia i incorpori la nova tecnologia que la fa ser més eficient i més econòmica, alhora que a través dels mecanismes com són la Tarifa Social i el Fons Social de l’Aigua tothom tingui accés a aquest dret universal.