Jordi López: “Mina està preparada per assumir nous reptes com la millora del gust de l’aigua”

  • El director tècnic de Mina, Aigües de Terrassa analitza el potencial tecnològic de Mina

La satisfacció més gran del director tècnic de Mina, Jordi López, és poder solucionar qualsevol incidència de serveiamb rapidesa i efectivitat. Gràcies a la constant innovació de l’empresa, assegura, no només els problemes són puntuals i de ràpida solució, sinó que la companyia està completament preparada per assumir els reptes de futur, com la millora en el gust de l’aigua o la implementació de solucions TIC .

Mina aconsegueix una molt bona valoració en la gestió del servei. No obstant això, els clients consideren que el gust de l’aigua és un aspecte a millorar. Per què l’aigua a Terrassa té aquest gust?
L’aigua que servim prové bàsicament de la conca del Llobregat i el Cardener. Tots dos rius, especialment el segon, travessen zones mineres que incorporen sals dissoltes al riu. I, a més a més, hi ha diverses depuradores que aboquen, per sobre del nostre punt de captació, aigua depurada però amb matèria orgànica al riu. L’única manera que tenim per donar garantia sanitària és incorporar productes de base clor per desinfectar les aigües i aquesta és la raó per la qual els usuaris poden percebre gustos i olors molestos.

Quines mesures ha pres la companyia per millorar aquest gust?
Al llarg d’aquests anys hem dut a terme totes les mesures que, d’acord amb les instal·lacions que tenim a Abrera, podem fer. Algunes d’elles són la substitució de fltres de sorra per fltres biològics, que capturen la matèria orgànica i eliminen l’amoni de l’aigua; la substitució del clor en la fase de preoxidació per permanganat potàssic; la utilització de carbó actiu en pols per eliminar gustos i olors i part de la matèria orgànica present a l’aigua natural i, fnalment, la instal·lació d’analitzadors de clor en totes les fases del procés que ajusten millor la dosifcació al que estableix la normativa. Totes aquestes accions redueixen el mal gust de manera molt signifcativa.

Jordi Lópèz, enginyer i MBA, a les instal·lacions de Mina a Abrera.

Malgrat les millores introduïdes, sembla que el mal gust continua present. Què queda per fer?
Hi ha tres tècniques que podrien ser adequades: la nanofltració, l’electrodiàlisi reversible i l’osmosi inversa. Aquesta última tecnologia és el sistema que permet eliminar més compostos de l’aigua. A Mina, des de l’any 2008, tenim estudis que demostren que amb una planta d’osmosi inversa produiríem una aigua amb unes característiques de gust i olor plenament satisfactòries tractant-ne només una fracció.

Per què no s’ha posat en marxa aquest sistema d’osmosi inversa per a millorar el gust de l’aigua?
Una inversió d’aquestes característiques requereix d’un temps d’amortització que nosaltres calculem en 25 anys com a mínim.

Això signifcaria que, en cas que l’Ajuntament assumís la gestió de l’aigua, el gust no es podria millorar sense fer aquestes inversions?
Efectivament. Ni l’Ajuntament ni ningú no podria millorar el gust de l’aigua sense realitzar una inversió d’aquestes característiques.

A més de les millores tecnològiques en el tractament d’aigua, quines millores ha impulsat Mina en el servei al client?
Amb l’objectiu de fer còmodestotes les gestions a l’usuari, evitar que perdi temps i proporcionar-li eines útils en el seu dia a dia, s’ha procedit a una actualització de la plataforma web i de l’ofcina virtual. D’aquesta manera, els clients de Mina poden accedir-hi per realitzar des de casa els seus tràmits. D’altra banda, la telelectura de comptadors amb xarxa fxa (a distància) és una altra de les millores que ja estem implementant. Ens ofereix informació, tant a l’usuari com a Mina, sobre els consums i usos de l’aigua. Tanmateix, aquest sistema permet configurar alarmes de consum personalitzades. Estem treballant perquè enguany tota la població de Rellinars disposi de telelectura amb aquest sistema.

Com ha afectat aquesta tecnifcació de l’empresa a la plantilla professional?
El perfil de la plantilla ha anat evolucionant tal com ho ha fet la tecnologia a l’empresa. El prestigi d’una companyia com Mina passa per l’excel·lència tecnològica. Quan jo vaig entrar a treballar a Mina, el 1992, només hi havia tres enginyers: ara som 10. Així mateix, al laboratori de control de qualitat, hi ha llicenciats en farmàcia, químics, bioquímics, etc. que, des d’una vessant transversal, aporten tot el seu coneixement per garantir la qualitat de l’aigua, especialment la sanitària.

A més de l’evolució tecnològica, quins canvis ha engegat Mina en aquests últims anys?
Un dels canvis més importants és la introducció de sistemes de gestió de qualitat com les normes ISO, que ajuden a sistematitzar, estandarditzar i estructurar els processos de l’empresa. Les ISO no només avalen que complim amb uns estàndards de qualitat, sinó que a nosaltres, com a empresa, ens ajuda a ser més efcients i efectius en les nostres operacions.

 
El fet que Agbar formi part de l’accionariat, encara que sigui de forma minoritària, en què benefcia l’empresa?
El suport que tenim d’Agbar en l’accionariat ens permet tenir coneixement de les innovacions tecnològiques, de procés, de sistemes de gestió, organitzatives, etc. que aquest grup desenvolupa per tot el món i poder-les aplicar al nostre cas particular.

 
Des del punt de vista tècnic, és comparable la gestió del servei de Terrassa, per exemple, amb la veïna Sabadell?
La diferència fonamental entre ambdues ciutats és d’on treu l’aigua cada ciutat. Terrassa disposa d’unes concessions hidràuliques a Abrera, de les quals extreu el 75- 85% de l’aigua; complementem els cabals necessaris amb aigua de minats, dels pous de Can Parellada i Can Guitard (10-15%) i comprem la resta d’aigua al sistema Ter-Llobregat (5-15%). Sabadell, al contrari que Terrassa, compra aigua en un 99,3% i disposa de recursos propis en un 0,7%.

 
Quins efectes té això?
Això fa que Terrassa tingui una independència de gestió dels recursos que altres no disposen i pugui mantenir alguns dels seus costos més baixos. Les ciutats que compren tota l’aigua, com Sabadell, estan més lligades a les tarifes dels seus proveïdors, que en general solen ser un o dos. En el cas de Terrassa, al tenir diverses  fonts de recursos hídrics, tenim una gran versatilitat per poder-los utilitzar segons sigui necessari sense afectar la qualitat o la continuïtat del servei; a més tenim la llibertat de triar la combinació més adequada a les condicions de cada moment (per qualitat, cost, disponibilitat) per obtenir sempre la millor aigua al millor preu.