Marta Brull: “El tractament de l’aigua en origen i els controls exhaustius durant tot el procés garanteixen la qualitat sanitària de l’aigua”

La directora del Laboratori de Mina, Aigües de Terrassa, Marta Brull, explica els processos que segueix l’empresa per garantir la qualitat de l’aigua a Terrassa

  • El Laboratori d’Anàlisi Ambiental de Mina, Aigües de Terrassa ofereix totes les operacions relacionades amb l’anàlisi d’aigües, des de la presa de mostres fins al tractament estadístic de resultats, a través de l’ús dels mètodes oficials d’anàlisi i les tècniques analítiques més avançades. Per a Marta Brull, la seva directora, l’acreditació del laboratori per part de l’ENAC des de l’any 2002, demostra l’elevada competència tècnica dels professionals que hi treballen i dels mitjans de què es disposa.

Com garanteix Mina la qualitat sanitària de l’aigua?

Mina garanteix la qualitat sanitària de l’aigua mitjançant el seu sistema de tractament de l’aigua en origen i els controls exhaustius durant tot el procés, des de la captació fins el lliurament als usuaris.

S’analitza l’aigua durant tot el procés de tractament, emmagatzematge i distribució mitjançant diferents sistemes: analitzadors en continu, analítiques “in situ” i als laboratoris, per persones amb un nivell de competència tècnica molt elevat, com així ho demostra l’acreditació del laboratori per part de l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC) des de l’any 2002.

Marta Brull al Laboratori de Mina, Aigües de Terrassa

Darrerament hem sentit parlar d’uns compostos, els trihalometans. Què ens pots dir sobre el risc de la seva presència i si són presents a l’aigua de Terrassa?

Els trihalometans són productes que si bé no estan presents en les aigües que captem com a recurs, sí que es poden generar i detectar-se en certes aigües de consum en concentracions variables en funció de diversos factors. El més important és degut a l’obligatorietat de mantenir un nivell adequat de clor a l’aigua, per tal de garantir que aquesta aigua no sigui font de transmissió de malalties d’origen bacterià. Altres factors que afavoreixen la formació d’aquests productes són les sals que pot contenir l’aigua en origen, la matèria orgànica i un temps perllongat de l’aigua a la xarxa o a les instal·lacions interiors abans de ser consumida.

Pel que fa al risc de la seva presència, cal dir que estem lluny dels valors màxims per­mesos per la normativa (100 micrograms per litre, és a dir, de 100 parts entre un bilió), i a més, aquest valor màxim permès té un marge de seguretat molt elevat respecte a les concentracions que podrien ser perjudicials per a la salut. Els valors que es troben a l’aigua de Terrassa acompleixen amb els valors legals, i per tant no representen un risc per a la salut de les persones.

Quines actuacions s’han dut a terme per a la seva eliminació?

A Mina hem dut a terme dife­rents actuacions, bàsicament encaminades a millorar el procés de tractament de l’aigua per tal de reduir al màxim la formació d’aquests compostos.

Així doncs en un primer es­tudi a l’estació de tractament d’Abrera, on captem les aigües superficials i subterrànies del riu Llobregat, vam canviar l’eta­pa d’oxidació en la qual s’utilitza­va clor per un altre oxidant, amb el que no es formen els derivats de la cloració. Seguidament a les etapes de decantació i filtració es va emprar carbó activat.

També hem instal·lat sistemes d’aireació (stripping) per elimi­nar aquests compostos a les cap­tacions de Can Parellada i de Can Guitart. La darrera actuació ha estat la instal·lació d’un filtre de carbó activat per l’aigua que se submi­nistra al sector de Les Martines.

Per últim, i com ja és sabut, Mina porta des de l’any 2008 realitzant estudis, proves i un avantprojecte per a la millora definitiva del gust de l’aigua, que consisteix en la implanta­ció d’una etapa de tractament avançat (osmosi inversa) a la planta d’Abrera. Aquest sistema de tractament també suposarà una barrera més per a la forma­ció dels trihalometans.

El fibrociment no representa cap perill quan està integrat a la canonada d’aigua i no hi ha cap normativa que prohibeixi el seu ús fins al final de la seva vida útil.

Un altre tema que preocupa és el relatiu a les canonades de fibrociment. Sembla que Terrassa encara en té d’instal·lades.

A Terrassa, aquest material es va deixar d’emprar en les canalitzacions de la ciutat els anys vuitanta del segle passat. A Es­panya, la instal·lació de produc­tes que contenen amiant, com és el cas del fibrociment, va estar permesa fins l’any 2001 i encara està present en un percentatge superior al 30% en les xarxes de distribució de tot l’Estat.

Quin és el risc en aquest cas?

En els plans de millora de les xarxes de distribució de Te­rrassa s’inclou la substitució de canonades de fibrociment per materials més moderns com el polietilè o la fosa dúctil. No obs­tant, l’únic risc que pot presentar el fibrociment de les canonades (així com dels baixants, teulades, dipòsits particulars, etc.) és quan es manipula inadequadament en sec, a causa de la pols que se’n pot desprendre. Per això sempre cal treballar en condicions tals que no es generi pols i amb totes les precaucions que estableix el pla de seguretat aprovat per Inspec­ció de Treball. El fibrociment no representa cap perill quan està integrat a la canonada d’aigua i no hi ha cap normati­va que prohibeixi el seu ús fins al final de la seva vida útil.

Cal dir també que ni la Direc­tiva Europea, ni la normativa es­panyola per la qual s’estableixen els criteris sanitaris de qualitat de l’aigua de consum humà con­templen l’anàlisi d’amiant en l’ai­gua. Així mateix, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va concloure també que no hi ha necessitat d’establir directrius per les fibres d’amiant en l’aigua potable de consum humà.

ISO 22000Vostès estan certificats en una norma, la ISO 22000 de gestió de la innocuïtat alimentària. Ens pot explicar quins avantatges suposa haver assolit aquesta certificació?

La certificació per la norma UNE-EN ISO 22000 de gestió de la Innocuïtat alimentària ha suposat un pas més en el control de la gestió de l’abastament. S’han identificat els possi­bles punts crítics i s’ha avaluat el seu impacte en l’aigua. Així doncs ha implicat més controls, no tan sols analítics sinó també quant a materials i reactius en contacte amb l’aigua. Solament es poden utilitzar materials aptes i homo­logats per a ús alimentari.

Com estan la resta d’explotacions de Catalunya i de l’Estat espanyol pel que fa a aquesta certificació?

Actualment hi ha només una desena de companyies espanyoles gestores del servei d’abastament d’aigua que han assolit aquesta certificació, i Mina n’és una.