Pròleg de Jordi Agustí, director de l’Agència Catalana de l’Aigua

  • Jordi Agustí, director de l’Agència Catalana de l’Aigua, va ser l’encarregat d’escriure el pròleg del quart llibre de Mina, “Mina, Aigües de Terrassa (1842-2017). Una crònica de 175 anys”, que actualitza la història de l’empresa fins als nostres dies.

El teixit empresarial de Catalunya sempre s’ha caracteritzat per la seva empenta i pel seu caràcter pioner. Durant el segle XIX, molts dels serveis que avui en dia tenim a l’abast de la mà, com el subministrament d’aigua, es van forjar a partir de la visió estratègica i l’emprenedoria d’uns empresaris i/o famílies que van liderar iniciatives com la portada d’aigua a les llars, en un context on la prestació de serveis per part de l’administració encara no tenia una presència forta i consolidada.

Jordi Agusti

La creació de Mina Aigües de Terrassa, una empresa amb 175 anys d’història i que es va constituir en un moment en què la localitat només comptava amb 5.500 habitants, és un exemple d’aquesta emprenedoria i capacitat d’adaptació a les necessitats. Precisament en aquest moment es satisfeien les necessitats d’aigua a través de petites captacions i fonts on la gent anava a buscar el preuat líquid.

El paper d’aquesta empresa ha estat cabdal en el desenvolupament social, econòmic i industrial de la ciutat, ja que amb la seva vocació constant de servei públic ha dut a terme, en prop de dos segles, una sèrie d’actuacions per garantir l’abastament d’aigua a tota la població i afavorir el creixement industrial de la ciutat. No oblidem que Terrassa, entre els segles XIX i XX, va ser un dels motors econòmics del país amb l’impuls de la indústria tèxtil, acollint tallers de filatures i estampats. Avui, el sorgiment i creixement de nous competidors provinents del sud-est asiàtic han provocat el progressiu tancament d’aquestes indústries, tot i que encara en el cel de Terrassa perduren xemeneies que ens recorden aquell passat tan esplendorós.

En aquest llibre s’analitzen fites remarcables en la història hídrica de la ciutat, com la portada d’aigua del Llobregat cap a Terrassa durant la dècada dels 40 del segle passat. Aquest fet va tenir tanta transcendència entre la població de la ciutat, que fins i tot el cartell de la Festa Major de Terrassa de l’any 1943 commemorava aquest assoliment, que permetia, per una banda, que la ciutat disposés de recursos propis d’aigua però que alhora incrementés la garantia amb l’aigua del Llobregat.

No obstant això, fent un repàs als 175 anys de Mina Aigües de Terrassa, constatem que l’empresa s’ha hagut d’enfrontar a diversos obstacles en aquests anys, entrebancs de tipus econòmic provocats pels cicles canviants de l’economia, i fins i tot un problema recurrent al Mediterrani i que des de l’Agència Catalana de l’Aigua coneixem molt bé, com són els períodes de sequera. Precisament l’any 1974, la ciutat va haver d’afrontar un greu període d’escassetat d’aigua, fet que  contrasta amb el 1975, considerat un dels anys més delitosos de l’empresa, al començar-se les obres de la potabilitzadora d’Abrera.

Actualment, Terrassa té més de 215.500 habitants, 40 vegades més que la població que hi havia al 1842 quan Mina Aigües de Terrassa començava a donar els seus primers passos. Personalment fa més de 25 que conec l’empresa i la seva gent i sempre he pogut constatar una vocació de servei que continua intacta i l’esforç constant d’aquesta empresa per garantir el subministrament d’aigua a tota la població, tant en quantitat com en qualitat.

Catalunya disposa de nombrosos exemples d’empreses que fa molts anys van tenir vocació de servei per a la població, oferint aigua potable als domicilis. Aquest fet esdevingué una font de riquesa col·lectiva i un potent motor de progrés. Mina Aigües de Terrassa és un d’aquests exemples i alhora un dels referents d’aquesta vocació que han sostingut durant aquests 175 anys que ara celebren.

Felicitats!