Una revolució circular per vèncer la sequera

Les societats progressen quan han de superar desafiaments. El canvi climàtic és, segons el Fòrum Econòmic Mundial, el principal repte que afrontarà la humanitat en el futur immediat. L’escalfament global, resultat de l’avançada industrialització i del creixement imparable de les ciutats, obliga a un canvi de model que introdueixi un ús sostenible dels recursos. És molt rellevant el canvi de paradigma en la gestió dels recursos hídrics, ja que l’aigua es troba en la gènesi i en l’evolució de la nostra civilització.

La Sequía, Deshidratado, Suelo Arcilloso, Tierra

La sequera que viu Espanya representa un toc d’atenció seriós que ens obliga a implantar pautes de consum responsable i a optimitzar la utilització dels recursos disponibles. Així, la sequera que patim enguany és una oportunitat evident per replantejar el sistema global de gestió de l’aigua i, així, garantir-ne el futur tant en quantitat com en qualitat.

D’altra banda, l’escassetat hídrica és un dels grans reptes que ha de figurar en l’agenda pública, així com en la dels sectors urbà, industrial i agrícola. L’agricultura i la indústria representen més del 80% del consum global d’aigua, procedent majoritàriament de recursos convencionals, com rius, llacs i aqüífers subterranis. Disposem de solucions, tecnologies i coneixement per garantir el subministrament a mitjà i a llarg termini no només mitjançant la utilització eficient dels recursos convencionals, sinó també amb l’ús de recursos hídrics alternatius. Per exemple, els sistemes i els processos per recollir i reaprofitar les aigües pluvials. La dessalinització d’aigua de mar és també una via alternativa. Però la millor manera d’afrontar el repte és aplicar una revolució circular. Es tracta d’implantar un cercle virtuós en què els recursos —entre ells l’aigua— siguin contínuament regenerats i reutilitzats.

La indústria hi té un paper significatiu, ja que avui dia aquest sector només empra un 12% del total d’aigua reutilitzada. Existeixen solucions tècniques perquè el sector pugui tractar les seves pròpies aigües residuals i reutilitzar-les en els seus processos productius, fet que suposa un estalvi tant en aigua i energia com en matèries primeres. La reutilització, a més d’aquesta opció que es pot implantar en cada indústria, es pot aconseguir per simbiosi industrial amb altres agents del sector o per la sinergia amb plantes de depuració properes. Hi ha experiències pioneres a Espanya (per exemple, a Tarragona i Madrid) de reutilització d’aigua per a ús industrial. L’extrapolació d’aquests casos a altres zones permetria reduir el consum d’aigua potable per part del sector, la qual cosa no cal aplicar sempre. La reutilització de l’aigua en l’àmbit urbà és també una opció estratègica. Es tracta d’utilitzar aigua regenerada (que ha estat sotmesa a un tractament addicional a les depuradores per satisfer els límits de qualitat química i microbiològica necessàries per a la seva reutilització) per al reg de parcs i zones verdes, la neteja dels carrers i l’ús en sistemes contra incendis, entre d’altres. En el cas de l’agricultura, l’aigua regenerada pot emprar-se com a opció segura per al reg de cultius, o fins i tot en aqüicultura. A més de l’ús industrial, l’urbà i l’agrícola, la legislació vigent a Espanya permet també reutilitzar aigua amb finalitats recreatives (per a reg de camps de golf, en fonts i sistemes ornamentals) i ambientals (recàrrega d’aqüífers, reg de boscos, aiguamolls i manteniment de rius, entre d’altres) la implantació de la qual, sens dubte, els territoris haurien de considerar.

Califòrnia, Singapur, Israel i Austràlia són pioneres en l’ús de l’aigua regenerada. A Espanya també hi ha exemples molt avançats de reutilització a les Canàries, Múrcia, Madrid i en localitats com Tarragona i el Port de la Selva (Girona). És fonamental donar a conèixer els detalls d’aquestes experiències d’èxit per conscienciar els usuaris finals, els organismes competents i els gestors sobre la necessitat d’implantar esquemes de reutilització per garantir la sostenibilitat dels recursos.

El canvi climàtic requereix respostes sostenibles. La sequera té un gran impacte econòmic i suposa perdre oportunitats de desenvolupament. La reutilització d’aigua, per donar una segona vida a aquest recurs preuat, forma part de les mesures necessàries perquè les pròximes generacions puguin seguir gaudint del planeta sense passar set i perquè l’aigua segueixi sent un motor de civilització.

Xavier Bernat
Director tècnic de Cetaqua, Centre Tecnològic de l’Aigua