Mina novament reconeguda per la seva gestió

  • Mina, Aigües de Terrassa renova per segona vegada el Segell d’Excel·lència en la gestió EFQM 400+

Mina inicia 2017 amb bones notícies per a tots els usuaris, així com els professionals que formen part de l’organització. La companyia ha renovat, per segona vegada i malgrat les dificultats de l’entorn, el Segell d’Excel·lència Europea en la Gestió Empresarial, EFQM 400+ i la seva homologació “Recognised for Excellence 4 stars”, que li va ser atorgat l’octubre del 2012, de manera pionera a Espanya entre les empreses del sector. La puntuació obtinguda en aquesta segona renovació ha estat sensiblement millor que la del 2014, any en el qual Mina ja es va situar en el rang d’entre 450 i 500 punts.

Aquest reconeixement a l’excel·lència en la gestió empresarial és el model de qualitat definit per la Fundació Europea per a la Gestió de Qualitat, (European Foundation for Quality Management) amb l’objectiu d’estimular i ajudar les organitzacions europees a participar en activitats de millora que les portin a l’excel·lència en la gestió empresarial, en la satisfacció dels seus clients i dels seus empleats, en el seu impacte social i en els seus resultats empresarials, donant suport als equips de direcció d’aquestes organitzacions en l’acceleració del procés de convertir la Gestió de Qualitat Total en un factor decisiu per aconseguir una posició de competitivitat global.

EFQM és una fundació sense ànim de lucre creada el 1988 pels presidents de 14 importants companyies europees, sota els auspicis de la Comissió Europea, amb seu a Brussel·les i que compta amb més de 600 membres, des de petites companyies fins a grans multinacionals, instituts d’investigació, escoles de negocis i universitats, repartits en més de 55 països.

Sigue leyendo Mina novament reconeguda per la seva gestió

Mina, Aigües de Terrassa és una empresa amb afany de lucre?

Alguns mitjans de comunicació s’han fet ressò d’uns informes dels serveis jurídics municipals o encarregats per l’ajuntament en els quals s’esmenta un suposat “no afany de lucre” de la proposta formulada per Mina l’any 1941, com a premissa per a l’adjudicació del contracte per  a la gestió de l’abastament a la ciutat que va finalitzar el mes de desembre de 2016.

Cal puntualitzar i contextualitzar algunes qüestions.

És cert que quan es va tancar el contracte de 1941, l’industrial terrassenc, Josep Badrinas Sala, en la seva proposició, va parlar d’un posicionament “patriòtic”. Però situem les coses al seu lloc, Badrinas actuava com a representant de l’Institut Industrial Tèxtil, i per aquesta institució l’essencial de la proposta era garantir els cabals d’aigua suficients per a l’activitat empresarial, especialment la del sector de tints i acabats. Com ho era també la del miler de ciutadans i d’empresaris de tot ordre que van subscriure l’ampliació de capital necessària per escometre la portada d’aigües des del riu Llobregat. En plena postguerra civil el més important de tot era la recuperació econòmica i social de la ciutat. I en el marc del debat per tancar el contracte de 1941, un va parlar de “posicionament patriòtic”, i la Comissió Gestora de l’Ajuntament, a través del seu regidor d’Hisenda, va esmentar el concepte de “fins no lucratius”.

No hi ha més que això. Perquè el compromís final convingut per Mina amb l’ajuntament de la ciutat, mitjançant el contracte de 9 desembre de 1941, estableix clarament que la companyia podrà obtenir el seu just benefici industrial amb els romanents de l’explotació del servei, reservant-se l’ajuntament una participació del 5% dels ingressos derivats de la venda d’aigua, renunciant però a exigir diferents tributs i taxes a l’empresa contractista.

Sigue leyendo Mina, Aigües de Terrassa és una empresa amb afany de lucre?

El dret universal d’accés a l’aigua

El 14 de desembre, Leo Heller, Relator Especial de Nacions Unides per als Drets a l’Aigua Potable i el Sanejament, va protagonitzar una conferència organitzada per la ONG Ongawa, Ingeniería para el Desarrollo Humano, a la seu de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional pel Desenvolupament.

Heller, tal com ja va  fer la seva antecessora, Caterina de Albuquerque, va desmentir davant algunes de les persones que el van interpel·lar que la Declaració de NNUU del 2010 sobre el dret humà a l’aigua defensi la gestió pública del servei de subministrament front la gestió privada.

“El dret humà a l’aigua és sinònim de no mercantilització de l’aigua?” li va preguntar alguna persona de forma repetida i de moltes diverses maneres. En totes les seves respostes, el relator va també repetir que l’important és garantir el dret i que, quan el servei de subministrament d’aigua es realitza per empreses privades, s’ha d’assegurar la seva sostenibilitat econòmica perquè la satisfacció del dret humà sigui garantida.

Com empresa gestora, ens plantegem davant moltes afirmacions que es fan sovint de forma ràpida, qui és que pot garantir de millor forma aquest dret. Sabem de primera mà que només les organitzacions amb coneixement i capacitat efectiva per gestionar la infraestructura poden respondre a aquesta necessitat de forma satisfactòria i sostinguda en el temps. Estem molt d’acord amb Heller amb que la feina es troba, en primer lloc, en garantir que l’aigua arribi a tothom i, en segon lloc, en facilitar el subministrament a totes les persones, també aquelles a les que, degut a la seva situació, no poden fer front a la despesa. Des de Mina treballem per a que la infraestructura estigui al dia i incorpori la nova tecnologia que la fa ser més eficient i més econòmica, alhora que a través dels mecanismes com són la Tarifa Social i el Fons Social de l’Aigua tothom tingui accés a aquest dret universal.

Els advocats Tornos i Perdigó debaten sobre els avantatges i inconvenients de la gestió directa i indirecta de l’aigua

  • Joaquín Tornos, catedràtic de Dret Administratiu, i Joan Perdigó, professor associat de Dret Administratiu de la UB, van analitzar dimecres la situació de la gestió de l’aigua a Terrassa en la conferència Municipalització o re-municipalització?
  • “Cal fugir de plantejaments apriorístics i estudiar bé els avantatges i desavantatges de cada model”, va insistir Tornos

 

La sala d’actes de la Cambra de Comerç de Terrassa va acollir ahir dimecres, 14 de desembre, la 13a conferència del cicle “Aigua, societat i sostenibilitat” que impulsa la Fundació Mina. En aquesta ocasió, la Fundació Mina va convidar els advocats Joaquim Tornos i Joan Perdigó a parlar sobre Municipalització o re-municipalització? El cas de l’aigua a Terrassa.

A la conferència, a la qual hi van assistir més de 100 persones, Joaquín Tornos va explicar que “a Espanya no està en discussió que l’aigua és un bé públic i que són les entitats locals les responsables d’aquest servei”. El debat, segons Tornos, ha de girar a l’entorn de “com prestar aquest servei perquè sigui eficaç i eficient”.

I en aquest sentit, “parlar de municipalització és un equívoc, perquè realment del que es parla és de la gestió directa de l’aigua. Així mateix, quan es parla de privatització, en realitat del que s’està parlant és de gestió privada, i no pas de que l’aigua passi a ser de propietat privada”, va aclarir.

Tenint ben clar que “estem davant d’un servei públic i l’administració ha de garantir el control sobre la prestació del servei”, si el que es vol és canviar el model de gestió, “s’han de tenir en compte les particularitats de cada cas i qüestions com el coneixement, la situació financera, les necessitats d’inversió, la situació existent fins el moment, la durada dels contractes, el grau de satisfacció del servei o condicionaments de caràcter jurídic, entre altres qüestions”. Sigue leyendo Els advocats Tornos i Perdigó debaten sobre els avantatges i inconvenients de la gestió directa i indirecta de l’aigua

Informació facilitada per Mina a l’Ajuntament

Mina, Aigües de Terrassa ha facilitat a l’Ajuntament de Terrassa la informació requerida, excepte dues qüestions:

  • Identificació, noms dels empleats, salaris i retribucions, així com la identificació i comptes corrents dels clients, per tractar-se d’una informació sensible que segons la pròpia Autoritat Catalana de Protecció de Dades podria ser objecte de sanció en cas de lliurar-se.
  • I la informació relativa a aspectes i bens privats de la pròpia empresa.

És objectiu de l’empresa ser transparents i facilitar l’entesa. Per això, Mina vol fer pública tota la informació que ha facilitat a l’Ajuntament.

A continuació, poden consultar un resum NO EXHAUSTIU de la documentació que, des de fa anys, Mina ha lliurat i continua lliurant al consistori.

Per a una millor comprensió, es presenta desglossada en diferents apartats:

1.INFORMACIÓ QUE S’HA LLIURAT DE FORMA PUNTUAL ATENENT A LES PETICIONS DE L’AJUNTAMENT A PARTIR DE NOVEMBRE DE 2015 (aquesta documentació està recollida en un extens arxiu virtual ja que en moltes ocasions ha estat sol·licitada i lliurada de forma reiterada): Sigue leyendo Informació facilitada per Mina a l’Ajuntament

Mina i el desenvolupament de Terrassa

Mina Pública d’Aigües de Terrassa, SA va ser fundada per un col·lectiu de terrassencs el 1842, al saló de plens de l’Ajuntament, amb l’objectiu de dotar d’aigua a la població i a la indústria, en plena implantació de la revolució industrial a la nostra ciutat (aleshores vila).

L’orientació cap el desenvolupament econòmic i social es feia palès en el seu reglament fundacional, que posava de relleu que el destí dels cabals que es captessin era la indústria i la població. Aquesta contribució al desenvolupament va donar lloc a un període de creixement important de l’activitat econòmica i de creixement demogràfic al municipi.

Dècades més tard, la companyia va voler contribuir des d’una altra vessant a la millora de la productivitat i eficiència de la indústria local, mitjançant la construcció de set “fàbriques” amb els corresponents salts hidràulics que generaven energia posada a disposició de les empreses que s’hi allotjaven. Malauradament els períodes de sequera que es van produir a finals del segle XIX no van permetre mantenir aquesta activitat.

Mentrestant, Mina es preocupava per Sigue leyendo Mina i el desenvolupament de Terrassa

Mina no aplica cap augment sobre la tarifa de l’aigua des del 2014

  • Terrassa està a la franja baixa de les tarifes catalanes d’aigua, en relació al consum mig actual de 21m3/trimestre
  • Els imports sobre els resultats del gestor, cal tenir en compte que són els de tota la companyia, és a dir, del grup de societats, que inclou el d’altres companyies filials o participades

En el context del debat sobre la futura gestió de l’aigua a Terrassa, s’han publicat diferents informacions, algunes de forma reiterada, sobre els increments de preus del proveïment de la companyia gestora del servei, dades que s’ofereixen sense cap tipus de relació amb altres factors i elements determinants en la seva concreció, a banda de presentar-les sense el mínim rigor tècnic.

Per exemple, quan s’esmenta l’increment del preu de les tarifes de l’aigua i es compara amb l’IPC estatal, i no el de Catalunya que va ser superior, no es concreten altres factors que incideixen en els increments del cost del servei com poden ser

  • les despeses energètiques,
  • les laborals,
  • les fiscals,
  • o les de compra d’aigua en alta a ATLL,

totes elles amb increments superiors a l’IPC del període de referència 2003-2015, especialment en alguna d’elles com la compra d’aigua que va tenir augments anuals superiors, arribant inclús en un sol any al 70% d’increment.

Tampoc es té en consideració, ni es compara, amb l’augment mig del preu de l’aigua a Catalunya durant l’esmentat període, que segons els estudis publicats per ASAC (Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya) va superar el 110%, o en comparació amb les ciutats de la nostra mida i àmbit geogràfic proper.

A més, cal no oblidar Sigue leyendo Mina no aplica cap augment sobre la tarifa de l’aigua des del 2014

Mina segueix les indicacions de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades

Mina segueix en tot moment les indicacions de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. L’Ajuntament de Terrassa va informar recentment que Mina no li està proporcionant totes les dades necessàries per al procés de final del contracte per a la gestió de l’aigua. Seguint les indicacions de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, l’única informació que Mina no ha facilitat és la relativa a la identificació dels seus clients amb les seves dades bancàries, així com els noms i salaris dels treballadors.

Per tal de complir la llei, Mina va sol·licitar a l’Autoritat un informe en el qual se li indiqués en quin moment Mina hauria de cedir aquestes dades a l’Ajuntament o tercers, en cas que no tornés a ser la gestora de l’aigua. Segons el Dictamen, Mina només ha de cedir les dades de caràcter personal dels fitxers responsabilitat de l’empresa, que estiguin vinculats a la prestació del servei, amb una antelació “prudencial” al moment en que es conegui amb certesa el futur prestador del servei. Un cop produïda la cessió, els usuaris serien informats en els tres mesos següents.

Mina garanteix l’aigua a totes les famílies ateses per Serveis Socials

Mina segueix un conjunt de mesures per garantir que l’aigua arribi a tothom, independentment de les seves circumstàncies. Seria ben absurd el fet que, existint persones amb dificultats d’accés a l’aigua, el compromís social que ha determinat sempre les accions d’aquesta companyia arrelada a Terrassa i, per aquest motiu, amb vinculació directa amb els seus ciutadans, es basés únicament en accions com ara fer aportacions d’aliments al Rebost de Terrassa o col.laborar amb entitats locals que treballen per la reinserció de persones amb alguna discapacitat o amb les famílies de malalts oncològics.

És ben lògic que, a banda d’aquestes i moltes altres accions, la primera que ha de desenvolupar Mina és la de servir l’aigua a tothom que la necessita. Així ho fa i, per aquest motiu,  Mina assegura el subministrament a tots els usuaris que Serveis Socials indica que es troben en situació de vulnerabilitat.

D’aquesta manera, Mina es coordina sempre amb Serveis Socials per conèixer la situació dels abonats que tenen dificultats per fer front al pagament del servei, i no talla mai l’aigua a cap client si no té la seva indicació expressa segons la qual l’afectat no es troba en situació de vulnerabilitat. Sigue leyendo Mina garanteix l’aigua a totes les famílies ateses per Serveis Socials

Comunicat de la CECOT, la Cambra de Comerç de Terrassa i la Cambra de la Propietat

Us adjuntem aquí el comunicat íntegre de la CECOT, la Cambra de Comerç de Terrassa i la Cambra de la Propietat:

La Cambra de Comerç i Indústria, la Cambra de la Propietat Urbana i CECOT defensen el model de gestió público-privada

LES INSTITUCIONS ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS TERRASSENQUES DEFENSEN UNA GESTIÓ MIXTA DEL SERVEI DE SUBMINISTRAMENT D’AIGUA I DEMANEN TENIR VEU EN EL PROCÉS PARTICIPATIU DE DEBAT

Les institucions terrassenques, que reclamen tenir veu en el procés participatiu, veuen precipitat adoptar un canvi de model de gestió sense garanties d’eficiència i eficàcia

Les institucions empresarials i ciutadanes alerten que prescindir de la capacitat tecnològica, especialització i coneixement d’un partner tecnològic professional pot comprometre la qualitat del servei, la seva regularitat i competitivitat vers les necessitats de les empreses i la societat en general

Per als representants empresarials i ciutadans, un model de gestió público-privada garantiria que s’evitin repercussions en l’encariment de les tarifes i exclouria increments en la fiscalitat municipal

Terrassa, 28 de setembre de 2016. La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa, CECOT i la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca reclamen una presència activa en el procés participatiu de debat sobre el futur del model de gestió del servei de subministrament a la ciutat de Terrassa. Davant de la finalització del contracte de la concessió de la gestió del servei per part de Mina el proper desembre que, de fet, s’ajornarà fins al juny de 2017 després del període de pròrroga, i la decisió majoritària dels grups municipals de l’Ajuntament de Terrassa de rescindir l’acord per passar d’un model de gestió privat a un altre completament públic, els representants institucionals expressen la necessitat d’analitzar en profunditat els efectes del nou paradigma de gestió en termes d’eficiència i eficàcia.

El col·lectiu institucional advoca per la Sigue leyendo Comunicat de la CECOT, la Cambra de Comerç de Terrassa i la Cambra de la Propietat