Sobre el futur model de la gestió de l’aigua, el director general de Mina, Aigües de Terrassa, Josep Lluís Armen­ter, aposta per arribar a un mutu acord amb l’Ajuntament per a una nova concessió de la gestió de l’aigua a Mina, o per la constitució d’una societat d’economia mixta entre l’Ajuntament de Terrassa i Mina. Armenter defensa que aquestes dues opcions, que s’han de basar en un acord amb l’Ajuntament, són molt més po­sitives per al futur de la gestió de l’aigua a la ciutat, que no pas l’opció de la municipalització, amb la prèvia ex­propiació dels béns, serveis i aprofitaments de Mina per part del consistori egarenc.

Quina creu que és la millor op­ció per a la gestió de l’aigua a Terrassa en el futur?

Des de Mina, Aigües de Terrassa apostem per arribar a un mutu acord amb l’Ajuntament per a una nova concessió de la gestió de l’aigua a Mina, adaptant-la als nous temps i amb els corresponents instruments de regulació i control; o bé per la constitució d’una societat d’econo­mia mixta entre el consistori i la companyia. Ambdues alternatives són legalment viables i creiem que molt més positives per al futur de la gestió de l’aigua a la ciutat que no pas l’opció de la municipalització.

Per què ho prefereixen a la municipalització? Què implica­ria aquesta?

La municipalització implicaria la conseqüent expropiació dels béns, serveis i aprofitaments de Mina per part del consistori egarenc. Des de Mina, en cap moment hem posat en dubte que l’abastament d’aigua no sigui un servei públic munici­pal en tot el terme de Terrassa. De fet, l’Ajuntament és l’administració competent sobre el servei i la seva ordenació, i prova d’això és la seva potestat sobre l’autorització de la modificació de la tarifa del servei proposat per Mina, per exemple. Ara bé, perquè aquestes compe­tències es transformin en plena titularitat sobre el servei de mane­ra que, en el conjunt de la ciutat el municipi pugui decidir, com a ti­tular, com es gestiona l’activitat, és necessari seguir en primer lloc un procediment de municipalització, i en segon, expropiar als titulars pri­vats pre-existents, aspectes que mai s’han dut a terme.

En base a què ho diu?

Estem davant d’un tema jurídic complex i hem volgut recolzar-nos i assessorar-nos amb l’opinió de re­coneguts experts en dret adminis­tratiu. Dit això, cal tenir en compte que abans del contracte de 1941, Mina, que havia nascut gràcies a la iniciativa i a les Sigue leyendo «La continuïtat de Mina garanteix que el preu de l’aigua no pugi» →

Sobre el futur model de la gestió de l’aigua, Mina Aigües de Terrassa, atenent als drets exclusius de la seva titularitat, aposta per arribar a un mutu acord amb l’Ajuntament per a una nova concessió de la gestió de l’aigua a Mina (adaptada als nous temps i amb els corresponents instruments de regulació i control), o per la constitució d’una societat d’economia mixta entre l’Ajuntament de Terrassa i Mina. Ambdues alternatives són legalment viables.

Mina defensa que aquestes dues opcions, que s’han de basar en un acord amb l’Ajuntament, són molt més positives per al futur de la gestió de l’aigua a la ciutat, que no pas l’opció de la municipalització, amb la prèvia expropiació dels béns, serveis i aprofitaments de Mina per part del consistori egarenc.

Els avantatges de les opcions de Mina
Les dues alternatives proposades per Mina evitaran a l’Ajuntament fer front a una important despesa indemnitzatòria, Segueix llegint

El passat mes de desembre Mina, Aigües de Terrassa va obtenir una nova certificació de qualitat. Es tracta de l’ISO 22000 de gestió de Seguretat Alimentària,  que garanteix la innocuïtat dels aliments durant el transcurs de tota la cadena de subministrament. Molt poques empreses de l’Estat espanyol han obtingut aquesta certificació, algunes de les que el tenen són de Barcelona, Tarragona, Pontevedra i Múrcia.

Aquest mes de març, l’empresa  també ha firmat un conveni amb la Unió de Consumidors de Catalunya (UCC), amb el qual aquesta entitat avala que Mina compleix amb escreix la normativa bàsica de consum, que tota la documentació contractual amb els clients és clara i comprensible, que les seves oficines tenen l’accessibilitat adequada i que la UCC serà la mediadora, si s’escau, en qualsevol desacord en la resolució de queixes o reclamacions. Segueix llegint