
- La historiadora Ana Fernández va escriure el quart llibre de Mina, “Mina, Aigües de Terrassa (1842-2017). Una crònica de 175 anys”. Així mateix, va estar present a la presentació del llibre.
Quan Mina, Aigües de Terrassa em va plantejar escriure el llibre que avui es presenta en aquesta sala ─per cert, el mateix espai que el 6 de setembre de 1999 serví per a oficialitzar la constitució de Fundació Mina─, després d’acceptar la proposta, immediatament em sorgí un problema. I era que Mina posseeix un patrimoni bibliogràfic històric molt potent, tal com poden llegir a la solapa d’aquesta publicació. Amb treballs de rememoració històrica encetats el 1992, com és el cas de Notícies sobre l’abastament d’aigua a Terrassa, de Joan Baptista Galí i Barba, i culminades el 2002, amb Mina Pública d’Aigües de Terrassa. Empresa al servei de la comunitat, de Pere Pastallé i Sucarrats i Miquel Solé i Sanabra. Per tant, si la història de l’empresa ja havia estat narrada des dels seus orígens el 1842 fins al 2002, què és el que podia justificar una nova publicació que arribés al 2017: un llibre sobre 15 anys de trajectòria? Això no tenia gaire sentit. Sigue leyendo Ana Fernández: «Tots tenim una història, però no tots tenim una memòria recuperada»